Introducció
Els data centers són les infraestructures que allotgen servidors per a serveis digitals (Google, Microsoft, Meta, Amazon, etc.).
Consum d’electricitat: representen aproximadament entre un 1,5% i 2% del consum elèctric global (segons IEA – 2023). Amb el creixement de la IA generativa, aquesta xifra podria duplicar-se el 2030.
Consum d’aigua: molts centres fan servir sistemes de refrigeració evaporativa → això implica grans volums d’aigua dolça. Per posar un exemple, un centre gran pot consumir milions de litres al dia.
La desproporció percebuda rau en la competència amb necessitats humanes (aigua per a la població o agricultura)
Posicions dels sectors
Indústria (Big Tech)
- Defensen que els seus data centers són cada cop més eficients.
- Inverteixen en energies renovables i alguns prometen ser water positive (retornar més aigua de la que consumeixen) abans del 2030.
- Argumenten que la IA i els serveis digitals també aporten solucions a la transició ecològica.
Govern i reguladors
- Alguns països i regions (Països Baixos, Irlanda) han imposat moratòries o limitacions a nous data centers pel seu impacte en la xarxa elèctrica i en els recursos hídrics.
- La UE prepara regulacions dins del Green Deal per mesurar i reduir la petjada dels data centers.
Societat civil
- Sovint hi ha protestes contra la instal·lació de nous centres en zones amb sequera (per exemple, a Califòrnia o a Catalunya).
- Reclamen més transparència en dades de consum i responsabilitat ambiental.
Experts en energia i sostenibilitat
- Destaquen que la demanda digital creix molt més ràpid que l’eficiència aconseguida.
- Adverteixen que la IA i el streaming en alta qualitat són els principals acceleradors del consum.
Opcions i solucions proposades
- Millora de l’eficiència: refrigeració per aire lliure, immersió en líquids, reutilització de calor residual.
- Ubicació estratègica: situar data centers en zones fredes o amb abundància d’aigua i energia renovable.
- Energia 100% renovable: compromís de les empreses per alimentar centres només amb solar, eòlica o hidràulica.
- Reciclatge i retorn d’aigua: sistemes de tractament que redueixin l’extracció d’aigua potable.
- Regulació: imposar límits d’eficiència (p.ex. PUE < 1.2), obligació de publicar dades de consum i compensacions locals.
- Tecnologies alternatives: aprofitar la informàtica perimetral (edge computing) per reduir la dependència de macrocentres.
En quin punt estem
- Transició en marxa: grans companyies anuncien objectius de sostenibilitat, però encara no hi ha un estàndard global vinculant.
- Debat intens: reguladors i comunitats pressionen més, sobretot a Europa i EUA.
- Risc: el boom de la IA pot desbaratar els guanys d’eficiència aconseguits fins ara.
- Tendència: cada cop més exigències de transparència i regulació obligatòria en comptes d’autoregular-se.
Legislació i polítiques en marxa
- Directiva d’Eficiència Energètica de la UE (Energy Efficiency Directive, EED revisada)
- Estableix obligacions de monitoritzar i reportar el rendiment energètic dels data centers. Energy Efficiency Directive
- Hi ha regulació que incorpora indicadors de rendiment (KPIs) també per a la petjada hídrica i sostenibilitat. Ibis
- Obligació (a partir de certa data) de reutilitzar o aprofitar la calor residual (waste heat) en operacions noves. The Energy Efficiency Directive 2024/1791 (“EED”)
- Pacte Climate Neutral Data Centre Pact (Europa)
- És una iniciativa del sector, amb suport de la UE. Els signataris es comprometen a assolir certa neutralitat climàtica el 2030. Viquipèdia [Wikipedia contributors. (2025, May 2). Climate Neutral Data Centre Pact. In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved September 18, 2025, from https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Climate_Neutral_Data_Centre_Pact&oldid=1288376148]
- Inclou objectius com: eficiència energètica, ús d’energia 100% renovable, reutilitzar/remuntar i reciclar equips, conservació d’aigua (tot i que alguns objectius d’aigua encara no estan definits del tot). Viquipèdia [Ibis]
- Transparència i reporting
- L’UE cada vegada exigeix més que els data centers informin públicament sobre consum d’energia i d’aigua. Per exemple, el Reial decret directiu EED obliga a reportar determinats indicadors. Parlament Europeu
- Demanes del Parlament Europeu com l’‘Answer in writing’ per demanar que es publiqui informació sobre consum d’aigua i energia són exemples de pressió política i de demanda social. Parlament Europeu
- Regulacions en altres països / regions
- Exemple recent: Austràlia, sobretot Nova Gal·les del Sud (Sydney), on s’han aprovat projectes de data centres amb compromisos poc mesurables de reducció d’ús d’aigua. Crítiques polítiques i públiques. Reuters
- Legislacions futures de la UE que podrien incloure estàndards mínims de rendiment (PUE, ús d’aigua, aprofitament de calor, etc.). datacenterknowledge.com
Projectes i tecnologies d’interès
Quincy Water Reuse Utility (Washington, EUA)
Microsoft i la ciutat de Quincy van col·laborar per construir una instal·lació que tracta l’aigua usada per refrigeració per tornar-la a usar localment, reduint la dependència d’aigua potable. US EPA
Veolia – Data Center a Illinois
Projecte per reduir consum d’aigua i químics mitjançant tractaments especials i optimització de ciclo de l’aigua de refrigeració. watertechnologies.com
Project Natick (Microsoft)
Experiment de centres de dades submarins, aprofitant les temperatures naturals de l’aigua per refrigerar. Va oferir indicis de ser viable en determinades condicions, tot i que recentment es diu que el projecte ja no està actiu. Viquipèdia
iDataCool (Universitat de Regensburg + IBM / InvenSor)
Recerca d’un cluster que està refrigerat amb aigua calenta (hot water cooling) i reutilitza calor residual. L’objectiu és millorar l’eficiència global i reutilitzar l’energia tèrmica. Viquipèdia
Solucions circulars d’aigua
Hi ha iniciatives per usar aigües residuals, pluvials, reciclar l’aigua de refrigeració, sistemes de circuit tancat, etc. Algunes d’aquestes poden estalviar entre un 50 i un 70 % de l’ús d’aigua si s’apliquen bé. World Economic Forum
Frameworks d’optimització multi-objectiu
Exemples acadèmics com MOSAIC o SHIELD que intenten optimitzar simultàniament cost energètic, empremta de carboni i ús d’aigua, distribuint la càrrega de treball (“workload distribution”) local i temporalment. arXiv+1
Arguments
A favor
- Els serveis digitals són essencials: actuacions com streaming, telemedicina, IA, etc. → la infraestructura de data centres és clau per al funcionament de la societat moderna.
- Millores técniques contínues: noves formes de refrigeració, economia d’escala, dissenys més eficients, etc.
- Potencial de reutilitzar gran quantitat de calor perduda, si es fa bé, per a calefacció urbà o processos industrials.
- Polítiques regulatòries, compromisos corporatius i consciència pública avancen, la qual cosa podria forçar pràctiques més sostenibles.
En contra
- L’augment del consum amb l’expansió de la IA, del streaming, de l’Internet de les coses etc. pot fer que qualsevol eficiència sigui superada pel creixement (“efecte rebot”).
- Aigua escassa: molts centres es fan en zones ja estressades hídricament o que tenen sequera, i les infraestructures d’aigua potser no suporten l’augment.
- Transparència insuficient: sovint, els compromisos d’ús d’aigua són vagues (“reducció moderada”, “aigua reciclada”) i sense indicadors clars o públics.
- Cost i rendibilitat: certes tecnologies més sostenibles (refrigeració immersiva, refrigeració amb líquids, circuit tancat, reutilització d’aigua, etc.) poden costar més al principi, o necessiten capital que no totes les empreses volen o poden invertir.
- Impactes ambientals secundaris: si, per exemple, l’electricitat que alimenta el centre prové de fonts no renovables, o si l’impacte local de captar aigües residuals afecta ecosistemes o comunitats.
On estem
- Ja hi ha una tendència forta cap a regulacions més estrictes, conduïdes per la UE principalment, però també per pressió ciutadana i mediambiental.
- L’ús d’indicadors de transparència cada cop és més comú, i el públic i governs volen dades: quanta aigua, quanta energia, quina eficiència real (no només teòrica).
- Veient exemples globals, hi ha molt interès pel reciclatge/a reutilització de l’aigua, per tecnologies de refrigeració alternatives, i també per ubicacions que permetin menys ús d’aigua i energia per refrigerar (climes freds, proximitats a fonts renovables).
- Però hi ha un risc que es desenvolupi molta infraestructura nova sense assegurar que compleixi estàndards ambientals alts, especialment en països amb regulació més laxa o en zones amb escassetat d’aigua, i que això provoqui conflictes socials / ambientals.
Fonts rellevants que parlen del tema
Catalunya
- Govern de Catalunya — nota oficial “Catalunya impulsa la implantació de centres de dades per esdevenir el port digital de la Mediterrània”
Font governamental que confirma l’estratègia que ja menciones en el teu bloc (declarar centres d’interès general, simplificació administrativa, etc.).
Govern.cat - Catalunya – Política i marc estratègic
- El Govern de Catalunya ha aprovat un marc estratègic per impulsar els centres de dades. En aquest marc, els centres podran ser declarats d’“interès general superior” o “projectes estratègics empresarials” per facilitar tràmits administratius. El País
- Aquests projectes han de complir amb criteris: ubicació en “pols de desenvolupament” definits, eficiència energètica mesurada per indicadors com PUE < 1,5, ús d’energies renovables, compliment del Codi de Conducta europeu per a data centers, potència mínima (ex: 20 MW) i generació de ocupació de qualitat. Iberley
- També es revisa la infraestructura elèctrica, connexions de xarxa d’alta/mitjana tensió per assegurar que hi hagi disponibilitat per a noves instal·lacions. Iberley
- La Directa — “El govern català posa la catifa vermella als centres de dades tot i el seu consum d’aigua i electricitat”
Aquest article critica que la documentació oficial no contempli prou els impactes ambientals (energia, aigua) i posa el focus en el cas de Cerdanyola, amb projectes futurs de centres de dades.
directa.cat - La Directa — “Centres de dades: els nous vampirs de recursos”
Una aproximació analítica sobre com els centres de dades operen com a “vampirs” consumidors de recursos, amb exemples i comparacions i crítica al rol de les administracions.
directa.cat - DatacenterDynamics — “Spain’s city of Lleida bans data centers”
Notícia sobre com l’ajuntament de Lleida ha impedit l’establiment de centres de dades, argumentant que no generen prou benefici local però sí un consum elevat de recursos.
datacenterdynamics.com - Ecologistes en Acción — al·legacions al projecte del Reial Decret sobre centres de dades
Els col·lectius ambientals presenten esmenes per reclamar més exigència i garanties perquè el Reial Decret no quedi com una norma massa laxa.
ecologistasenaccion.org - Mariscal Abogados — “Regulation and permits for data center implementation in Spain”
Un anàlisi jurídic del marc legal espanyol: com la regulació actual no defineix permisos específics per centres de dades, generant incertesa.
mariscal-abogados.com - Nació Digital — projecte pilot de reutilització d’aigua a Catalunya
No parla directament dels centres de dades, però mostra iniciatives locals de reutilització d’aigua, cosa que pot ser rellevant per al teu bloc en matèria d’alternatives hídriques.
Espanya
- Projecte de Reial Decret a Espanya (MITECO)
- El Govern espanyol prepara un Reial Decret que obligarà els centres de dades a publicar anualment dades de consum energètic i d’aigua, procedència de l’energia (percentatge renovable), tipus de refrigerants, eficiència d’ús de recursos, etc. elDiario.es
- Específicament, per centres amb potència connectada ≥ 500 kW, hi haurà la obligació de reportar aquests indicadors. Demòcrata
- Per a centres molt grans (p.e. ≥ 100 MW), s’exigeixen “millors pràctiques” i que estiguin entre el 15% superior en eficiència energètica i ús d’aigua. Si no, podrien tenir problemes per obtenir permisos de connexió elèctrica o mantenir privilegis. El Periódico de la Energía
Projectes concrets i exemples locals
- Oxigen (Catalunya): És un centre de dades que es presenta com experiència de nova generació: utilitza energia solar pròpia, energia renovable, etc., per intentar reduir l’impacte. VIA Empresa 2024
- Pols de desenvolupament: Catalunya vol definir “pols territorials de desenvolupament” per a data centers, on es concentren els projectes, aprofitant localitzacions amb bones connexions elèctriques, disponibilitat de sòl, etc. Això permet simplificar tràmits, millorar planificació energètica i territorial. Iberley
Punts de debat locals: avantatges i inconvenients
Avantatges
- Atraure inversions, tecnologies i especialització industrial / tecnològica.
- Generació de llocs de treball, especialment si hi ha formació especialitzada.
- Millora d’infraestructures de telecomunicacions i connectivitat.
- Potenciació del rol de Catalunya i Espanya com node digital a Europa, sobretot amb cables submarins, etc.
Inconvenients
- Consum energètic elevat: necessitat de assegurar que l’energia sigui renovable, i que la xarxa elèctrica tingui capacitat per absorbir aquesta demanda sense degradar l’oferta per a altres sectors.
- Consum d’aigua, especialment en zones amb escassetat o risc de sequera. Si es fa refrigeració basada en aigua potable o evaporativa, el risc és més gran.
- Ocupació limitada després de la construcció: molts centres de dades no necessiten moltes persones per fer-ne manteniment, comparat amb altres tipus d’indústria. Això fa que l’impacte econòmic local sigui més petit del que algunes vegades s’espera. Això ha estat motiu de rebuig a Lleida. Cadena SER
- Sostenibilitat real vs promesa: sovint les empreses prometen eficiència o ús d’energies netes, però no sempre hi ha controls ni sancions quan no es compleixen.
Estat actual i reptes que queden
- El Reial Decret espanyol encara està en fase de projecte / consulta pública; cal veure com quedarà la versió definitiva i com es fiscalitzarà el compliment. Demòcrata
- A Catalunya, s’estan definint els criteris dels pols de desenvolupament i estratègies regionals, però els detalls operatius (quins municipis, quina infraestructura elèctrica, gestió d’aigua, permisos ambientals) es van configurant. Iberley
- Hi ha una creixent pressió social i ecològica: ajuntaments estan rebutjant projectes si no aporten prou beneficis locals o si l’impacte ambiental els sembla excessiu. Això pot fer que alguns projectes s’aturin o modifiquin.
- També hi ha el repte de la xarxa elèctrica: assegurar connexions, evitar col·lapses, garantir energia renovable suficient, etc. Catalunya dependrà molt de la planificació de la xarxa i de les energies renovables.
Per què cal tanta aigua?
El tema de l’aigua als data centers sovint sorprèn: sembla que només haurien de gastar electricitat, però en realitat l’aigua és clau per al refredament.
Per què cal refredar tant?
- Els servidors (milers de processadors i discos dins un centre) generen una quantitat enorme de calor quan processen dades.
- Si no es dissipa bé, les màquines es poden sobreescalfar i fallar.
- Per això, un 40–50% de l’energia d’un data center pot anar destinada només a refredament.
Per què fan servir aigua?
Hi ha diverses tècniques, però moltes empreses utilitzen refrigeració evaporativa, perquè és més eficient que l’aire condicionat tradicional:
- Torres de refrigeració
- L’aigua s’evapora per absorbir la calor dels sistemes.
- Això requereix un flux constant d’aigua dolça.
- Chillers (refredadors d’aigua)
- Fan circular aigua freda per tubs que passen pels racks de servidors.
- Necessiten grans volums d’aigua i sistemes per mantenir-la freda.
- Aigua potable vs residual
- En molts llocs, malauradament, es fa servir aigua potable perquè és més fàcil de gestionar i neta.
- Algunes iniciatives comencen a usar aigua reciclada (d’aigües residuals o pluvials) per reduir l’impacte.
Magnitud del consum
- Un data center gran pot consumir entre 4 i 8 milions de litres d’aigua al dia (l’equivalent a una ciutat petita).
- Exemple: un centre de Google a Oregon va reportar 1,24 mil milions de litres en un any (2021).
- A zones amb sequera (Catalunya, Califòrnia, Arizona), això genera tensions amb la comunitat local.
Alternatives i solucions emergents
- Refrigeració per aire lliure (free cooling): aprofitar aire fred exterior, quan el clima ho permet.
- Refrigeració per immersió en líquids: submergir els servidors en líquids dielèctrics que dissipen millor la calor.
- Reutilització de calor: enviar la calor residual per calefacció urbana.
- Aigua reciclada o de circuit tancat: reduir la dependència d’aigua potable.
- Ubicació estratègica: construir centres en llocs freds o prop de rius amb molta aigua (Islàndia, Escandinàvia).
En resum: es fa servir tanta aigua perquè és el mètode més eficient i barat de dissipar la calor dels servidors. Però justament per això hi ha tanta controvèrsia, i el sector busca alternatives per evitar competir amb l’aigua destinada a la població i l’agricultura.
Comparativa visual dels tres grans sistemes de refrigeració:
- Aire lliure: barat i amb poc ús d’aigua, però menys eficient (depèn molt del clima).
- Refrigeració amb aigua: molt eficient, però amb consum d’aigua molt alt i polèmic.
- Immersió en líquids: la més eficient i gairebé sense consum d’aigua, però amb un cost inicial molt elevat i encara en fase d’adopció limitada.
Per què es fa servir aigua potable?
- Neteja i qualitat
- L’aigua que passa pels circuits de refrigeració ha d’estar lliure de sals i sediments per evitar corrosió, incrustacions de calç i creixement microbià.
- L’aigua potable compleix aquests requisits sense tractaments addicionals costosos.
- Facilitat logística
- Connectar-se a la xarxa municipal és molt més senzill que construir plantes de tractament.
- Això és especialment atractiu per grans empreses que volen desplegar ràpid.
- Normatives de seguretat
- En molts països, els permisos ambientals són més àgils si es connecten a la xarxa potable que no pas si volen extreure aigua subterrània o marina.
Per què no es fa servir aigua salada?
- L’aigua de mar és altament corrosiva per les canonades, bombes i equips (conté clorurs i altres sals agressives).
- Necessitaria un tractament molt car (desalinització parcial o recobriments especials).
- Pot generar incrustacions (sal, calci, magnesi) i biopel·lícules que obstrueixen el sistema.
- Alguns projectes pilot han provat l’ús d’aigua de mar en circuits tancats propers a la costa, però encara no és habitual.
Per què no sempre s’opta per un circuit tancat
- Els sistemes evaporatius (on l’aigua s’evapora per dissipar calor) són més eficients que un circuit completament tancat.
- En un circuit tancat, l’aigua no es perd, però cal refredar-la contínuament amb equips addicionals → això consumeix més energia.
- Molts centres opten per una barreja: circuit tancat amb suport evaporatiu quan cal més refredament.
Alternatives en estudi
- Aigua regenerada: utilitzar aigües residuals depurades en comptes de potable. (Google i Microsoft ja ho fan en alguns llocs).
- Refrigeració amb aigua de mar filtrada: alguns data centers costaners a Escandinàvia i el Japó ho proven.
- Refrigeració totalment tancada amb líquids especials (no aigua, sinó fluids dielèctrics) → pràcticament elimina la dependència d’aigua.
- Refrigeració per aire lliure: en climes freds, no cal gairebé aigua, només ventilació.
En resum:
S’usa aigua potable perquè és la més senzilla i segura per mantenir els equips, però no és sostenible a llarg termini. Les alternatives (aigua reciclada, de mar tractada, circuits tancats, o refrigeració líquida avançada) ja existeixen, però impliquen més inversió i adaptació tecnològica.
Els data centers subterranis, no aconsegueixen abaratir consum?
Els data centers subterranis són una de les línies innovadores que ja s’estan explorant per reduir costos de refrigeració i millorar seguretat.
Per què soterrar un data center?
- Temperatura estable
- El subsòl manté una temperatura més constant (10–15 °C en molts llocs).
- Això redueix la necessitat de refrigeració activa, que és la part més cara i que més aigua/energia consumeix.
- Eficiència energètica
- Alguns estudis i projectes mostren que es pot estalviar fins a un 30–50% en energia de refredament.
- També permet circuits tancats més eficients perquè l’entorn ja és fresc.
- Seguretat física
- Estar sota terra protegeix millor contra desastres naturals (vents, incendis forestals, tempestes) i atacs físics.
- Estalvi d’espai a la superfície
- En zones urbanes denses, utilitzar mines abandonades o soterranis és més viable que ocupar grans superfícies.
Exemples reals
- Pionen White Mountain (Suècia)
- Un antic búnquer de la Guerra Freda, transformat en un data center.
- Aprofita la temperatura estable de la roca i té sistemes d’eficiència avançats.
- Green Mountain DC (Noruega)
- Instal·lat dins d’un antic búnquer de la OTAN.
- Es refrigera amb aigua de fiords, gairebé sense consum d’aigua potable.
- Mina de Lefdal (Noruega)
- Una mina subterrània transformada en centre de dades sostenible.
- Refrigeració amb aigua del fiord proper.
- Projectes urbans
- Alguns data centers petits s’instal·len sota edificis, aprofitant calor residual per calefacció urbana.
Avantatges
- Reducció del consum energètic per refrigeració.
- Temperatura estable i menor dependència d’aigua.
- Alta seguretat física.
- Pot aprofitar infraestructures abandonades (mines, búnquers).
Inconvenients
- Cost inicial molt elevat per excavar, impermeabilitzar i adequar.
- Complexitat en ventilació i evacuació d’emergència.
- Risc d’humitat i condensació (requereix gestió acurada).
- No és escalable fàcilment: depèn de llocs geogràfics específics.
En resum:
Els data centers subterranis poden reduir molt el consum de refrigeració i fins i tot evitar l’ús massiu d’aigua potable. Però no són una solució universal: són més viables en països freds, amb geologia estable i infraestructures disponibles.
Tot i això, el debat no és només físic (hardware, aigua, refrigeració), sinó també algorísmic i matemàtic: com fer que els data centers siguin més eficients amb software, models matemàtics i optimització?
Gestió intel·ligent de càrregues de treball (workload scheduling)
- Algoritmes que distribueixen les tasques entre servidors de manera que es minimitzi consum energètic.
- Exemple: posar en “sleep mode” servidors inactius i concentrar tasques en els més eficients.
- Matemàticament: problemes d’optimització combinatòria i de flux (linear programming, mixed-integer programming).
Green scheduling i optimització temporal
- Ajustar càlculs a hores en què hi ha més energia renovable disponible (solar/eòlica).
- Exemple: si un entrenament d’IA pot esperar unes hores, s’executa quan hi ha excés d’energia solar.
- S’utilitzen models de programació estocàstica i optimització multiobjectiu (cost, emissions, temps).
Geo-distribució i migració de càrregues
- Moure processos entre data centers globals depenent de:
- Preu de l’electricitat
- Disponibilitat d’energies renovables
- Condicions ambientals locals (temperatura, humitat)
- Això requereix algoritmes de decisió i teoria de jocs per coordinar recursos en diferents ubicacions.
Models matemàtics i teories aplicades
- Teoria de cues: per modelar l’arribada de peticions i dimensionar recursos.
- Control òptim i sistemes dinàmics: per ajustar en temps real la velocitat de ventiladors, temperatura de fluids, etc.
- Machine Learning predictiu: anticipar pics de demanda i pre-refredar zones només quan cal.
- Teoria de la informació: compressió de dades i codis més eficients → menys transmissió, menys consum.
Optimització d’IA i entrenament de models
- Algoritmes d’entrenament més eficients (p. ex. quantization, sparse training) que redueixen càlculs i memòria.
- Knowledge distillation: entrenar models grans i transferir coneixement a models més petits i barats.
- Checkpointing intel·ligent: guardar estats intermedis en RAM o disc per evitar repeticions de càlcul.
Software de refrigeració i control
- Algoritmes que regulen el flux de ventilació i refrigeració segons sensors en temps real (control adaptatiu).
- Computational Fluid Dynamics (CFD): simulacions matemàtiques per optimitzar la circulació d’aire i líquid als racks.
- Digital twins (bessons digitals): models virtuals del data center per provar estratègies d’estalvi sense arriscar la infraestructura.
Teories emergents
- Computació reversible i quàntica: encara experimental, però amb potencial de reduir dràsticament dissipació d’energia.
- Edge computing: portar part dels càlculs prop de l’usuari per reduir trànsit massiu en grans centres.
- Serverless architectures: utilitzar recursos només “on demand” i alliberar-los immediatament.
- Algoritmes bioinspirats (genètics, eixams de partícules): per optimitzar configuracions complexes de data centers (ubicació, fluxos, energia).
En resum:
El software i les matemàtiques són tan importants com el hardware: l’objectiu és fer més amb menys. Optimitzar com, on i quan es calculen les coses pot reduir molt el consum, sense necessitat de construir tants centres nous o gastar tanta aigua.
Quines són les grans “autopistes” o cables transmeten les dades a través del planeta? per on passen? què hi tenen a veure en el context del data centers i el consum energètic?
Quan parlem d’autopistes de dades globals, ens referim sobretot als cables submarins de fibra òptica. Són els que porten més del 95% del tràfic internacional d’Internet (no pas els satèl·lits, que només cobreixen una petita part del flux global).
Per on passen i per què són estratègics
- Ports clau: Bilbao, Lisboa, Marsella, Londres, Marsella, Alexandria, Singapur, Mombasa, Fortaleza, Nova York, Virgínia, Los Angeles, Hong Kong.
- Zones sensibles: Canal de Suez, Malacca, Estret de Gibraltar, zones costaneres amb gran densitat de cables.
- Geopolítica: molts d’aquests cables són controlats per consorcis privats (Google, Meta, Microsoft, Amazon, Telefónica…), fet que genera debats sobre sobirania digital i seguretat.
Principals autopistes digitals: cables submarins
- Atlàntic Nord:
- Cables entre Estats Units i Europa (Irlanda, Regne Unit, França, Espanya, Portugal).
- Exemples: MAREA (Microsoft & Facebook, connecta Virgínia amb Bilbao), Dunant (Google, Virgínia → França), Grace Hopper (Google, Nova York → Regne Unit i Bilbao).
- Pacífic:
- Connecten EUA (costa oest) amb Japó, Corea del Sud, Taiwan i més enllà cap al sud-est asiàtic.
- Exemples: Pacific Light Cable Network (Google & Meta, EUA → Filipines i Taiwan).
- Mediterrani i Orient Mitjà:
- Passa gran part del tràfic cap a Àsia a través de la ruta Mediterrani → Canal de Suez → Mar Roig → Oceà Índic.
- Exemples: SEA-ME-WE (South-East Asia – Middle East – Western Europe), amb diverses generacions (SEA-ME-WE 3, 4, 5, i la nova SEA-ME-WE 6).
- Àfrica:
- Nova generació de cables rodejant tot el continent, liderats per Big Tech.
- Exemple: 2Africa (Meta, Telefónica i altres), que envolta Àfrica i connecta amb Europa i l’Orient Mitjà.
- Sud-amèrica:
- Cables que connecten Brasil amb EUA i Europa.
- Exemple: EllaLink (Brasil → Portugal i Espanya).
Mapa de les principals autopistes globals de dades
Mapa dels principals cables a Europa i la Mediterrània
Els països nòrdics (Noruega, Suècia, Finlàndia, Islàndia, Dinamarca) tenen clima fred i abundant energia renovable barata (hidroelèctrica, geotèrmica, eòlica), que els fa molt atractius per instal·lar data centers. Però, quan mires els grans cables submarins globals, sembla que molts “passen de llarg” i es concentren més al voltant d’Irlanda, el Regne Unit, França o Espanya.
Les raons principals són:
- Geografia i demanda de trànsit
- Redundància i cost
- Cada cable submarí és una inversió de centenars de milions de dòlars.
- Les rutes s’optimitzen perquè el cable tingui molts clients des del primer dia (bancs, Big Tech, borses…).
- És més barat i rendible connectar-se al “gran node europeu” i després distribuir trànsit internament via xarxes terrestres.
- Infraestructura existent
- Els nòrdics tenen bones connexions terrestres amb Europa Central, a través de Dinamarca i Alemanya.
- Per això molts cables arriben a Dinamarca (Esbjerg, Copenhaguen) i des d’allí es desplega la fibra cap al nord.
- Tendència emergent
- Estan començant a sorgir projectes:
- Havfrue/AEC-2 (Denmark–US), que connecta Estats Units amb Dinamarca i Noruega.
- Cables regionals cap a Islàndia, les Fèroe i Groenlàndia.
- Però encara són menys visibles que les “autopistes” de l’Atlàntic central.
- Estan començant a sorgir projectes:
- Clima ≠ connectivitat
- El clima fred ajuda molt a reduir consum d’energia en refredament i és una raó per ubicar-hi data centers (Facebook/Meta a Luleå, Suècia; Google a Hamina, Finlàndia).
- Però això no implica necessàriament que siguin punts de pas per cables intercontinentals: la connectivitat s’aconsegueix igual passant pel centre d’Europa i després “pujant cap al nord”.
En resum:
Els països nòrdics són forts com a destinació de data centers, però no tant com a punts de pas d’autopistes globals. La lògica econòmica i de demanda fa que els cables principals entrin per Regne Unit, Irlanda, França o Espanya, i des d’allí es distribueixi cap al nord.
Mapa dels principals cables nòrdics i de l’Atlàntic nord
Relació amb data centers i consum energètic
- Connexió directa
- Els data centers grans s’ubiquen sovint a prop d’aquests punts de connexió internacional (ex: Bilbao, Marsella, Dublín) perquè és allà on arriben els cables submarins.
- Això redueix latència i costos de transmissió.
- Concentració de tràfic
- Les “autopistes digitals” determinen on es creen hubs digitals i, per tant, on es construeixen nous data centers.
- Exemple: Bilbao ha passat a ser un hub emergent per l’arribada del cable MAREA.
- Consum energètic indirecte
- Els cables en si consumeixen relativament poc (necessiten estacions de repetició i energia per mantenir la senyal cada 50–80 km).
- Però el gran consum ve dels data centers de “landing” i interconnexió, que processen i distribueixen el tràfic.
- Així, cada nova autopista de dades sol implicar l’aparició de nous centres de dades a la zona, amb les tensions sobre energia i aigua que comentades abans.
- Resiliència i sostenibilitat
- Més cables vol dir més capacitat i redundància, però també pressió per alimentar més infraestructura digital.
- Algunes iniciatives busquen que els cables i les estacions d’aterratge s’alimentin amb energia renovable.
En resum: Els cables submarins són les autopistes invisibles que fan possible Internet global. Sense ells, els data centers no podrien funcionar com a nodes interconnectats. Però alhora, la seva existència condiciona on s’instal·len els centres, i això té un impacte directe en el consum energètic i d’aigua de determinades regions.
