Un paradigma de programació és una manera d’enfocar i organitzar la programació, és a dir, una filosofia o estil que defineix com es dissenyen i estructuren els programes per resoldre problemes.
Cada paradigma estableix un conjunt de principis, regles i tècniques per descriure com s’han d’executar les operacions dins d’un llenguatge de programació.
Per exemple, la programació imperativa descriu com s’han de fer les coses (pas a pas), mentre que la programació declarativa defineix què es vol obtenir, i la programació funcional se centra en funcions pures sense canvis d’estat. D’altres paradigmes coneguts són l’orientat a objectes (OOP) i el lògic.
- Imperatiu: el programa descriu instruccions seqüencials que modifiquen l’estat del sistema.
- Declaratiu: es defineixen objectius, i el llenguatge decideix com assolir-los (p. ex. SQL).
- Funcional: es basa en funcions matemàtiques pures i evita l’estat mutable.
- Orientat a objectes: modela el món real amb objectes que combinen dades i comportaments.
- Lògic: utilitza regles i fets per deduir conclusions (p. ex. Prolog).
Python és un llenguatge multiparadigma: permet utilitzar més d’un estil de programació segons el context o la necessitat del projecte.
Exemples de paradigmes en Python:
- Imperatiu: ús de bucles i variables.
- Funcional: ús de
map(),filter(),reduce()i funcionslambda. - Orientat a objectes: ús de classes i mètodes.
En resum: un paradigma de programació és una forma de pensar el codi — una estructura mental que defineix com s’organitza la lògica, les dades i el comportament dels programes.
