Definició (en el context de sistemes i data centers):
L’alta disponibilitat (High Availability, HA) és un conjunt de dissenys i pràctiques que garanteixen que un sistema informàtic o un servei estigui operatiu i accessible la major part del temps, minimitzant interrupcions i temps d’inactivitat.
Característiques principals:
- Redundància: duplicació de recursos clau (servidors, xarxes, alimentació) per evitar punts únics de fallada.
- Monitoratge constant: supervisió contínua dels components per detectar i resoldre problemes de manera proactiva.
- Recuperació automàtica: capacitat de transferir la càrrega a sistemes alternatius quan un component falla.
Exemple:
Un servei web amb alta disponibilitat pot continuar funcionant sense interrupcions tot i que un dels seus servidors caigui, ja que altres servidors assumeixen la càrrega immediatament.
Objectiu clau:
Mantenir un nivell de servei estable i fiable, sovint expressat amb un percentatge de uptime (per exemple, el 99,9% anual).
Vegeu també: Redundància, Tolerància a fallades.
« Back to Glossary Index
