Edge computing és un model d’arquitectura informàtica que trasllada el processament i l’anàlisi de dades des de servidors centrals o el núvol (cloud) cap a la perifèria (edge) de la xarxa, és a dir, més a prop dels dispositius i sensors que generen aquestes dades.
Objectiu principal:
Reduir la latència i l’ús de banda ampla, millorant la velocitat de resposta i l’eficiència en aplicacions que requereixen temps real, com ara els vehicles autònoms, l’Internet de les Coses (IoT) o la realitat augmentada.
Característiques clau:
- Proximitat: El càlcul es realitza a prop de la font de dades (dispositius, sensors, routers locals).
- Eficiència: Menor necessitat d’enviar dades massives a centres de dades llunyans.
- Fiabilitat: Continuïtat del servei fins i tot amb connexions intermitents al núvol.
- Seguretat: Les dades sensibles poden processar-se localment, reduint riscos en la transmissió.
Exemple:
Un sistema de càmeres de vigilància amb reconeixement facial que processa les imatges in situ en un dispositiu local, sense haver d’enviar cada vídeo a un servidor central, aconseguint deteccions immediates.
Nota d’ús:
En català, s’acostuma a mantenir l’anglicisme “edge computing” per manca d’una traducció fixada i d’ús generalitzat. Tot i així, en alguns textos es poden utilitzar expressions descriptives com computació a la vora de la xarxa o computació perimetral. En contextos acadèmics o divulgatius és recomanable usar edge computing i afegir la traducció explicativa la primera vegada que apareix.
