Introducció
Quan penso en com ha canviat el màrqueting digital en els darrers anys, veig clar que ja no és només una qüestió de visibilitat o de fer soroll a les xarxes. El que realment marca la diferència és la capacitat de personalitzar sense perdre l’essència. És com explicar la mateixa història a persones diferents: el nucli no canvia, però adaptes el llenguatge i els exemples que millor connectin amb cadascú.
No es tracta de repetir sempre el mateix missatge, sinó de trobar maneres noves de fer-lo arribar sense trair els valors de fons. En cas contrari… sense adaptació, les estratègies que s’oxiden molt ràpidament.
1. Què és el màrqueting digital en aquest context?
Sovint es confon el màrqueting digital amb una suma de tècniques: SEO, xarxes socials, anuncis… Però des del meu punt de vista, és bastant més que això, per dir-ho d’alguna manera, la essència és connexió de tecnologia, creativitat i coneixement amb les persones a qui ens adrecem.
I no és un procés tancat. És un camí d’iteració constant: provar, equivocar-se, aprendre, ajustar i tornar a provar. Veig el màrqueting un “ecosistema” viu, que evoluciona, muta, itera i evoluciona de forma permanent.
2. L’inconvenient de les estratègies rígides
Assenyalo aquí el cas de campanyes tan tancades que es tornen inservibles al primer canvi de context. Per exemple, la dependència d’un sol canal: “ens funciona Instagram, doncs posem-ho tot allà”. El problema pot aparèixer quan l’algoritme canvia: l’abast s’ensorra i tot trontolla.
També en casos de newsletters repetitives, amb el mateix format i missatge setmana rere setmana. La primera vegada potser funcionen, la segona també, però a la tercera el lector ja sap què li vindrà i deixa d’obrir el correu. Aquí és on considero que la rigidesa mata la curiositat.
3. Opcions i camins actuals
Al llarg del temps he vist dues grans maneres d’entendre l’estratègia digital:
- Models lineals: seguir un pla fix, de curta durada. Tenen l’avantatge de la claredat, però rarament sobreviuen al primer imprevist.
- Models vius: crear estructures modulars que es poden ajustar segons les dades i el feedback. No són tan segurs sobre el paper, però són molt més reals en la pràctica.
4. Construcció d’una estratègia flexible
4.1 Definir la base (objectius i valors)
Cada marca té un nucli que no canvia: valors i objectius de fons. Quan això està clar, tota la resta pot evolucionar sense por de perdre coherència. Ho veig com el tronc d’un arbre: les branques poden créixer en direccions diferents, però les arrels sostenen sempre la mateixa identitat.
4.2. Escollir canals i formats
En lloc de ser a tot arreu, té més sentit ser on la marca pugui aportar valor real. Per exemple, he vist projectes petits créixer molt a newsletters perquè era allà on podien parlar amb profunditat, mentre que a TikTok no trobaven el seu to. Escollir bé és també un acte d’honestedat.
4.3. Crear continguts modulars
Un mètode que m’ha funcionat sovint és generar una peça central (un article, un vídeo, una història) i després adaptar-la a cada canal. No es tracta de copiar i enganxar, sinó de reinterpretar el mateix relat. És la diferència entre repetir i ressonar.
4.4 Iterar amb dades i coneixement
Cada campanya és també un experiment. Quan mires les dades no com a números freds, sinó com a pistes per entendre millor el teu públic, és quan el màrqueting esdevé coneixement aplicat. Les dades et diuen què ha passat; la reflexió et diu què fer després.
4.5 Assegurar coherència narrativa
Personalitzar no vol dir fragmentar. Sempre hi ha un relat central que ha de sostenir totes les variants. He après que la coherència no és rigidesa, sinó una brúixola que evita perdre’t quan experimentes.
Mini-cas pràctic:
Una empresa vol augmentar inscripcions a la seva newsletter. → Estratègia rígida: sempre el mateix mailing amb CTA fix. → Estratègia flexible: peça central amb una història breu, CTA modular segons segments (estudiants, professionals, creatius) i adaptacions a xarxes socials. El resultat? Més engagement i una base de dades més segmentada i útil.
5. Eines i bones pràctiques
És cert que no hi ha una recepta màgica, però sí unes eines que ajuden a fer més sòlida l’estratègia:
- SEO i contingut estructurat: no és només per Google, és perquè la informació sigui clara i accessible per a tothom.
- Analítica avançada: els números sense interpretació no serveixen. El valor està en transformar dades en coneixement.
- IA i automatització: poden escalar processos, però sempre cal supervisió humana perquè no es perdi qualitat.
- Gestió d’actius digitals: guies de to, paletes de colors, plantilles. Petits detalls que asseguren coherència encara que canviï l’equip.
Errors habituals
També se n’aprèn molt dels errors, propis i aliens:
- Pensar que personalitzar és només posar el nom al subject line.
- No documentar aprenentatges i tornar a començar cada vegada de zero.
- Fer tantes variants que al final la marca es dilueix.
6. Mini-guia pràctica: de l’analítica al coneixement aplicat
- Definir l’objectiu amb claredat (clics, respostes, trànsit).
- Crear dues versions d’un mateix missatge per posar-les a prova.
- Enviar i recollir dades amb paciència.
- Interpretar els resultats més enllà de les xifres: què vol dir aquest comportament del públic?
- Aplicar l’aprenentatge a la següent campanya. És un cicle, no una línia recta.
