En l’àmbit de les telecomunicacions i Internet, el backbone és la xarxa troncal o columna vertebral que suporta el tràfic de dades a gran escala. Està formada per connexions d’alta capacitat (principalment fibra òptica, terrestre i submarina) que enllacen els principals nodes i punts d’intercanvi d’Internet a nivell mundial.
Característiques principals
- Alta capacitat i velocitat: utilitza fibres òptiques i equips de transmissió avançats per oferir un ample de banda molt elevat i latències mínimes.
- Redundància i resiliència: inclou rutes alternatives per garantir la continuïtat del servei davant avaries o talls físics.
- Funció de connexió: uneix grans data centers, punts neutres (Internet Exchange Points, IXPs) i xarxes dels principals operadors (Tier 1 i Tier 2).
- Cobertura global: travessa oceans i continents mitjançant cables submarins que connecten infraestructures clau.
Analogies
Un backbone es pot comparar amb les autopistes principals d’un país: concentren la major part del trànsit de llarga distància. Les xarxes regionals serien com les carreteres nacionals, i les xarxes locals dels proveïdors d’Internet (ISP), com els carrers urbans que arriben a les llars.
Relació amb els data centers i el consum energètic
Els data centers sovint s’ubiquen a prop dels punts on arriba el backbone (Marsella, Bilbao, Dublín), ja que això redueix la latència i els costos de transmissió. Encara que el backbone en si no és el gran consumidor d’energia, concentra el trànsit que obliga els centres de dades a créixer i a consumir grans volums d’electricitat i aigua per a la refrigeració.
Importància estratègica
- És essencial per a la sobirania digital i la seguretat nacional, ja que el control dels backbones determina qui pot gestionar i supervisar el flux d’informació global.
- Constitueix un element crític en la infraestructura digital mundial, amb implicacions econòmiques, tecnològiques i geopolítiques.
