Chomsky, N. et al. (2019) La gramàtica generativa i la facultat del llenguatge: descobriments, preguntes i desafiaments. Catalan journal of linguistics. [Online] 229–261.
Què és la gramàtica generativa?
La gramàtica generativa (GG) estudia la capacitat lingüística com a part de la cognició humana. Iniciada per Chomsky, parteix de la idea que els humans som els únics capaços de generar un nombre infinit d’expressions significatives a partir d’unitats discretes finites. La teoria de la gramàtica universal (UG) aporta els principis que expliquen aquesta capacitat. Tot i que l’origen evolutiu d’UG és incert, la majoria de teories coincideixen que va aparèixer de manera sobtada i recent en la història humana.
Chomsky i els orígens de la gramàtica universal
El treball de Chomsky estableix que UG no és només un artefacte cultural sinó un dot biològic. Explica per què els infants adquireixen la llengua tan ràpidament i per què totes les llengües comparteixen propietats estructurals profundes.
La facultat del llenguatge i les seves propietats bàsiques
Infinitud discreta en lingüística
El llenguatge humà mostra infinitud discreta: la capacitat de generar estructures jeràrquiques infinites a partir d’un conjunt limitat de regles i símbols. Aquest tret el diferencia d’altres sistemes de comunicació.
El desplaçament com a tret definitori
El desplaçament permet que elements lingüístics apareguin en posicions diferents de les originals. Per exemple: Què vas dir __ ahir? L’objecte què s’ha desplaçat de la seva posició base. Aquest fenomen exigeix un sistema computacional capaç de moure elements dins d’una estructura.
Operacions clau en gramàtica generativa
MERGE extern i intern
L’operació fonamental és MERGE, que combina dos elements en una nova unitat estructurada.
MERGE extern (EM): combina elements independents.
MERGE intern (IM): mou un element ja present en l’estructura a una nova posició.
Mecanismes AGREE i TRANSFER
Altres operacions inclouen:
AGREE, que estableix relacions d’acord entre categories sintàctiques.
TRANSFER, que envia les estructures lingüístiques als sistemes d’interpretació (SEM) i externalització (PHON).
Interfícies entre gramàtica i cognició
Interfície conceptual-interpretativa (SEM)
La interfície SEM mapeja les estructures lingüístiques cap al significat, assegurant coherència entre sintaxi i semàntica.
Interfície sensorimotora (PHON)
La interfície PHON externalitza les estructures mitjançant la parla o el signe. Explica com les estructures abstractes es converteixen en seqüències lineals pronunciables o escrites.
Preguntes obertes i reptes futurs
Principis d’eficiència en el llenguatge
Una de les grans qüestions és si les propietats del llenguatge es poden explicar per principis d’eficiència computacional. GG assumeix que el sistema està dissenyat de manera òptima i evita operacions redundants.
Morfologia, fonologia i variació
També hi ha debat sobre com la morfologia i la fonologia contribueixen a la variació entre llengües. Els factors d’externalització poden explicar per què les llengües difereixen en la forma, tot i compartir propietats universals.
Qüestions sense resoldre
Com distingeix el sistema entre còpies i repeticions?
És necessari que MERGE produeixi sempre estructures endocèntriques amb etiqueta clara?
Cal una operació especial, PAIR-MERGE, per explicar adjuncions i coordinacions?
Conclusions sobre gramàtica generativa i la facultat del llenguatge
La gramàtica generativa ha fet avenços notables en l’explicació del llenguatge com a sistema computacional de la ment humana. No obstant això, queden moltes preguntes obertes. La recerca futura podria reduir la complexitat teòrica i identificar noves propietats fonamentals de la facultat del llenguatge.
