El concepte de vector apareix sovint en diversos contextos matemàtics, físics, de l’economia o de l’enginyeria.
Considerem que dos vectors són iguals si tenen la mateixa longitud, la mateixa direcció i el mateix sentit, és a dir, les mateixes coordenades. En aquest cas, parlem de vectors lliures. Un vector lliure és determinat únicament per les coordenades, i per a representar en el pla, n’hi haurà prou de triar el punt origen o el punt final.
Vectors a l’espai 
Donat us sistema de coordenades rectangulars en el pla sabem que un punt P està determinat per un parell ordenat Donats dos punt P:i Q:
a
, es defineix el vector v =
com el segment orientat que té origen a P i final a Q. El vector v =
té com a components o coordenades v = v =
.
Vectors de 
Considerem aquest com tots els punts de l’espai representats en un sistema de coordenades rectangular de l’espai. Veure figura 2. Els vectors a Donats dos punts a [latex] R^n [/latex], P:Donats dos vectors ai Q:
, es defineix el vector v=PQ com el segment orientat que té origen a P i final a Q. El vector PQ té com a compnents o coordenades: v = PQ = Q – P =
![]()
Observar que (u + v) ∈ ![]()
Observar que (k · u) ∈ ![]()
Definició d’espai vectorial real
A l’apartat anterior hem considerat el conjunt de vectors de [latex] R^n [/latex] (n≥1) i s’han definit sobre aquest dues operacions: la suma de vectors (+9 i el producte d’un vector per un escalar (·). Aquestes operacions compleixen determinades propietat (associativa, commutativitat, existència d’element neutre, etc.) i doten el conjunts [latex] R^n [/latex] d’una estructur especial que s’anomena espai vectorial.Notació matemàtica
- u ∈ V es llegeix “u pertany al conjunt V”.
- ∀ u, v, w ∈ V significa “per a tot u, v, w que pertanyen a V”.
- ∀ k, h, w ∈ R significa “per a tot k, h, w que pertanyen a R”.
- ∃0 ∈ V es llegeix “existeix 0 que pertany a V”.
Donat un conjunt V i dues operacions definides en aquest, la suma d’element de V (+) i el producte d’un element de V per un nombre real (·), la combinació (V, +, ·) s’anomena espai vectorial real si es verifiquen les propietats següents ∀u, v, w ∈ V i ∀k, h ∈ R: Suma
- Associativa: ( u + v) + w = u + (v + w)
- Commutativa: u + v = v + u
- Existència d’element neutre: ∃0 ∈ V tal que u + 0 = 0 + u = u
- Existència d’element oposat: ∀u ∈ V, ∀v ∈ V tal que u+v = v+u = 0
- Distributiva I: k·(u+v) = k·u + k·v
- Distributiva II: (k+h) · u = k·u + h·u
- Associativa: k·(h·u) = (k·h)·u
- Existència d’element neutre: 1·u = u
Combinació lineal
Sigui (V, +, ·) un espai vectorial real, es diu que el vector v ∈ V és una combinació lineal dels vectors
Dependència i independència lineal. Base i dimensió d’un espai vectorial
Donat un espai vectorial i un conjunt de vectors, es diu que aquests són linealment dependents si n’hi ha un d’ells que es pot expressar com a combinació lineal de la resta. En cas contrari, els vectors són linealment independents.La dependència i independència lineal són conceptes fonamentals en àlgebra lineal que determinen si un conjunt de vectors en un espai vectorial poden expressar-se uns en funció dels altres.
Independència lineal
Un conjunt de vectors
en un espai vectorial V es diu linealment independent si l’única combinació lineal que dóna el vector nul és la trivial:
Això vol dir que cap dels vectors pot expressar-se com una combinació lineal dels altres.
Dependència lineal
Si existeix una combinació no trivial dels vectors que dona el vector nul (és a dir, amb almenys un coeficient diferent de zero), llavors els vectors són linealment dependents. Això significa que almenys un dels vectors es pot escriure com a combinació lineal dels altres.
- Es defineix
- com el nombre màxim de vectors d’aquest conjunt que són linealment independents.
Exemple 11